Nomes les ultimes pluges preocupen als productors, ya que un exces d'humitat es perjudicial per a la calitat d'un producte que els intermediaris paguen poc.
Este producte, abandonat practicament fa uns anys, es torna a recollir, tot i els baixos preus, ya que com diu un dit valencià "tota pedra fa paret", o lo que es lo mateix, qualsevol ingres sera bo. S'està pagant a 0,25 euros/quilo, pero ademes els propietaris de les finques estan preocupats pels furts de persones que volen viure a costa dels atres.
Un garrofer pot produir, de mijana, uns 500 quilos de garrofes, uns 125 euros, que per desgracia atreuen als quals furtant estan subministrant garrofes al mercat negre. No sera la primera volta que un agricultor va a recollir les garrofes i es dona conte que li les han furtat.
Els grans municipis que produixen garrofes son Benicarlo, Calig, Sant Jordi i Santa Magdalena, les produccions es remeten a les cooperatives.
Per als agricultors, una volta mes, son els que menys es beneficien de la produccio d'un producte destinat a les cadenes d'alimentacio, on son utilisats generalment com a espessidors i industria farmaceutica. En epoques anteriors fins i tot s'exportava a Europa, com ho va fer la mercantil benicarlanda Fiblexport.
Font:Benicarloaldia
