¡Atencio! Este lloc utilisa cookies i tecnologies similars.
Si no canvia la configuracio del seu navegador, voste accepta el seu us. ¿Vols saber mes?
Accepte
La Rella
Ricart Pla
Assistim en els ultims mesos al sopor de la farsa organisada per Artur Mas, ERC i companyia, una gran mentira de la qual ya vaig esplayar-me en son dia, en l’articul titulat “Distraure’ns de la realitat”.
Etiquetat com
Es ben conegut el fet de que Ramon Ferrer, actual president de l’inquisidora AVLl, entrà o fon triat en eixe ent com a part de la “quota valencianista”, qui pertanyien i provenien de la RACV, la qual intentà vendre’ns el trilero Zaplana. Junt ad ell, conformant eixe grup de pseudo-valencianistes, li acompanyaren uns atres com Xavier Casp, Ramon Arnau, Alfons Vila, Angel Calpe i Artur Ahuir, tots ells actuant com a servils del PP qui volia “llegitimar” aixina, a través d’ells, que el nou ent sería “valencianiste”. Una volta fet eixe falaç montage i la burla al Poble Valencià, els integrants d’eixa falsa “quota valencianista” oblidaren de manera immediata els seus posicionaments en defensa del caracter independent i genuï de l’idioma valencià, per a transformar-se en radicals promotors de la causa anti-valenciana que propugna l’inexistencia de la llengua valenciana i convertir-la en una simple variant del catala. Davant d’esta actitut deslleal als principis valencianistes, resulta com a minim indigne per a la RACV que ningu d’ells fora expulsat i desprestigiat com es mereixien. Es mes, en especial, Ramon Ferrer, per ser academic de numero d’esta historica entitat, que molts hem defes de manera reiterada en el passat, tres anys mes tart de ser nomenat com a president de la AVLl, i atres vora deu com a membre d’eixe ent, tingue l’oportunitat de presentar la dimissio. L’indolencia i el silenci dels (i)responsables de la RACV, en complicitat en tots aquells, han permes que eixos individus que han agraviat i menyspreat a la Llengua i Cultura Valencianes, a les que teoricament representa i defen la RACV, se’n anaren sense haver rebut cap descredit i deshonor com a conseqüencia de les seues actuacions ignominioses contra l’identitat valenciana.
Puix be, en el cas concret de Ramon Ferrer, hem de recordar la seua trayectoria indubtablement valencianista, en clara defensa i difusio de la coherencia historica documentada en les seues amplies investigacions, entorn a la reconquista i repoblacio del rei En Jaume, fonamentades, de manera principal, en els seus estudis del Liibre del Repartiment, autentica joya historica, com el mateix Ferrer definia, que a través d’ella hem pogut coneixer una ingent informacio de quí, qué i cóm va ocorrer en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia.
En un video penjat en internet, el qual forma part d’una gravacio impulsada i realisada pel Grup d’Albaes “Els Llauradors de Torrent”, en 1985, en la qual s’invitaren a prestigiosos investigadors i estudiosos de l’historia i llengua valencianes, entre qui se trobaven la professora Ampar Cabanes, Josep Angeles Castello, Francesc Lliso i Genoves i Joan Costa, a banda, per supost, del mencionat Ramon Ferrer, podem comprovar cóm nos regala una magistral intervencio sobre la reconquista, refutant algunes de les innumerables falacies del pancatalanisme anexioniste, les quals, des del seu ingres en la AVLl, i de manera incoherent i contradictoria, tambe ha passat a compartir i promoure. El video:
Entre les diferents argumentacions, d’un alt grau de cientifisme i analisis, Ramon Ferrer nos aporta el resultat del seu treball d’investigacio, i nos descobrix de forma succinta els punts claus que nos revela el Llibre del Repartiment, en concret, en relacio a la manera de vida, de treball i produccio, del tipo i orige dels habitants i de molts atres aspectes del Regne de Valencia en el s. XIII. Entre les seues conclusions destaca, en primer lloc, la seua alusio a que la llegislacio que va establir Jaume I en el territori valencià fon el referent normatiu en el restant de la Corona d’Arago, es dir, un Regne acabat de conquistar es el que marca la modernitat d’uns atres territoris dominats previament pel cristianisme. L’aplicacio del Dret roma, molt mes igualitari i alvançat en aquella epoca, front a les normes decadents feudals, aplicades en els demes nucleus poblacionals des de fa segles fins ad aquell moment, fon l’impuls definitiu per al desenroll i l’enriquiment de la societat valenciana, la qual se va convertir en mes justa i equitativa, transformant-se en un territori molt mes alvançat i modern que els demes. Com a conclusio a tot aço, el mateix Ramon Ferrer, afirma en el video, textualment: “En base ad aço, sería molt difícil pensar que un territori conquistat entre 1238 i 1248 entre en el s. XIV fora molt mes alvançat que uns atres territoris de la Corona d’Arago, sino hi haguera hagut previament una base socio-economica forta com la musulmana.“, refutant de manera evident una de les falses teories del pancatalanisme acientific, qui afirmen que abans de l’arribada de Jaume I la societat valenciana, baix domini musulma, caria de riquea cultural, social, economica, agricola, etc.
Un segon element determinant en l’exposicio de Ramon Ferrer en este video, es la seua alusio a la suposta “dualitat” que tant han preconisat els adulteradors de l’historia, quan alguns afirmen que Jaume I entregà les poblacions proximes a la costa als senyors provinents dels condats catalans, i les poblacions de l’interior als provinents d’Arago i Navarra, i que per la qual pseudo-teoria, en l’actualitat, les poblacions de la costa, de manera majoritaria, son valenciàparlants i les de l’interior castellaparlants. Davant d’esta falaç hipotesis, Ramon Ferrer, tambe la revatix en el video de manera magistral, dient textualment: “S’ha dit des de sempre, per alguns historiadors interessats, que Valencia es un element “dual”, es dir, que una part del Regne es repoblat pels aragonesos, segons ells l’interior, i una atra pels catalans, a qui els atribuixen la part costera. Mentres la primera, diuen, que es una zona pobra, de regadiu i latifundis, l’atra que en teoria repoblen nomes els catalans, es una zona burguesa, igualitaria i de progres. Puix be, en el Llibre del Repartiment, des del primer assent fins a l’ultim, se nega de manera sistematica esta teoría. Es un tema inadmissible, que no se sustenta ara. Se pot arreplegar els repobladors de les comarques que actualment tenim a on ha hagut repoblacio, i comprovem que tant en l’interior com en la costa hi ha repobladors dels condats catalans, aragonesos, navarros, castellans i del sur de França, per tant, MAI, MAI, MAI ha hagut un dualisme poblacional com s’ha cregut o se ha pensat que podia ser. Un eixemple molt clar es la donacio a Artal de Luna, un Senyor aragones, les poblacions de Manises i Paterna, que estan prop de la costa, i que son ademes valenciàparlants.”
Crec que no cal mes comentaris al respecte, les mateixes paraules de Ramon Ferrer ho diuen tot, no nomes pel definitiu desmontage de les falsificacions historiques que nos han estat venent el pseudo-cientifics pancatalanistes, sino que tambe nos corroboren la dualitat en el seu comportament, basada en l’incoherencia cap a les seues investigacions i la seua desllealtat al Regne de Valencia i a l’identitat valenciana. Ramon Ferrer ha conseguit ingressar mensualment un sucos sou a nivell de conseller, ha conseguit que li saluden i abracen en la facultat d’historia tots aquells que abans ni el miraven per defendre posicions valencianistes contraries ad ells, pero al mateix temps ha perdut lo que cap persona no deuria de perdre MAI en sa vida: la vergonya, la dignitat i la credibilitat.
Etiquetat com
Es molt evident que, darrere de les ultimes eleccions al Parlament Europeu, nos trobem davant d’un punt d’inflexio en la politica en l’Estat espanyol i, per supost, en el Regne de Valencia.
Etiquetat com
En l’actual panorama politic en el Regne de Valencia, davant de les immenents eleccions europees, podem trobar diversos partits i diferents maneres de cóm defendre uns atres interessos que no siguen els genuïns valencians. Una bona oportunitat de comprovar-ho fon el passat 25 d’abril, un dia en el qual molts valencians el dediquem per a recordar als patriotes que lluitaren i deixaren sa vida per la llibertat del Regne de Valencia, per a reivindicar la recuperacio dels Drets valencians furtats per la força de les armes, per a enaltir l’historia i l’identitat del Poble Valencià, pero en canvi, per als quatre partits que, teoricament, nos representen en Les Corts, fon un dia en el que uns, el PP, ignoraren la memoria d’aquells patriotes valencians, justament perque s’enfrontaren a la tiranía provinent de Castella a la que tenen por d’enfrontar-se l’actual govern, i uns atres, PSPV, Compromis i Esquerra Unida, menysprearen les senyes d’identitat valencianes, per les quals lluitaren els nostres germans fa mes de 300 anys, i les substituiren per un simbolisme i reivindicacions alienes, utilisant en el seu lloc les del pancatalanisme mes ranci i fonamentaliste, aquell que agredix de manera reiterada al nostre territori, la nostra historia i el nostre autogovern, fent apologia dels quimerics “països catalans”.
Etiquetat com
No pretenc en estes llinies fer un analisis historic de lo ocorregut fa mes de 300 anys, ni de les nefastes conseqüencies per als valencians, puix afortunadament tenim innumerables historiadors i investigadors valencianistes que ho han fet i ho fan de manera inmillorable, ademes d’uns llectors molt inteligents que coneixen al detall aquell genocidi huma, cultural, social i economic protagonisat pel criminal Felip V.
Etiquetat com
Este dolç tradicional, historicament, era tan esperat en estos dies -principalment pels mes menuts- que una semana abans, justament el dissabte vespra del dumenge de Rams, els jovens valencians solien recitar:
¡¡Dema es dumenge, dumenge de Rams. A l’atre dumenge, la mona entre mans!!.
Efectivament, estes festes pasqüeres eren especialment desijades pels chiquets valencians qui les fruien intensament, i per esta rao en molts dies d’antelacio ya estaven pensant en volar el cachirulo, botar a la comba, compartir cançons en els amiguets o en fer el tipic berenar en el que no podia faltar la mona de Pasqua valenciana. Recordem cóm nos relatava esta tradicio el gran mestre, investigador, eixemplar valencià i millor persona, En Joan Gil i Barberà: “Son, tradicionalment, tres dies de festa popular, es dir, el mateix dumenge de Resurreccio, seguit del dilluns i dimarts, encara que en la majoria dels pobles, s’inclou dins d’esta trilogia pasqüera, al dia següent, o siga el dimecres, en l’excusa de menjar-se les sobres –en alguns llocs se li diu el dia del “rosegó”-. Tambe per als valencians es Pasqua el següent dilluns, el dia de Sant Vicent Ferrer –Patro del Regne de Valencia-. Per a celebrar esta festa son essencials varies coses, entre elles, per supost, les mones. Classicament la mona de Pasqua es una coca adornada en un ou dur colorejat, tambe es posen anisets i boliues de diversos colorins. Segons la tradicio i els estudiosos, pareix ser que esta práctica data d’epoca anterior a l’expulsio dels moriscs, quan estos eren arrendataris o treballaven cultivant els camps. Estes coques formaven part dels obsequis i les tornes en que solien obsequiar als amos, coques que es dien “munnas”, nom que ha evolucionat en “mona”. Resulta curios la cantitat de noms que reben les mones segons les comarques. De manera classica i tradicional es diu mona a la coca que du l’ou bollit, pero tambe en molts llocs la mona es la coca alta, sense ou, feta de la mateixa massa, en uns atres pobles es diu panou, pa socarrat, pero es molt popular nomenar-les com a “panquemaos” –son famosos els d’Alberic-, i per les comarques del Sur es diuen tonyes.”.
Podriem dir que a la mona li ocorrix una situacio pareguda a la de la paella, es dir, que segons el raco del nostre Regne tenen determinats ingredients i maneres de fer-la (aixo sí, tot dins dels productes de la terra, sense caure en destarifos culinaris). Pero, com tambe passa en la paella, hi ha una manera mes típica de cuinar-la. Esta es la recepta que s’adapta millor a la tradicio:
INGREDIENTS (per a 4-5 mones, depenent del tamany):
500 grs de farina
200 grs. de sucre
30 grs. de rent natural
3 ous
125 ml d’aigua tebea (o llet)
Ralladura de llima
100 ml. d’oli (3 culleres grans)
Anisets i ous durs de colors per a decorar.
Primer dissolem el rent en aigua tebea (alguns utilisen llet) i una miqueta de farina. Tapem en pany sec i deixem que tot fermente. Utilisem un bol gran per a batre els ous, la ralladura de llima, el sucre, la farina i l’oli. Posteriorment mesclem molt be tot formant una massa, i quan tingam preparat el rent que haviem deixat fermentar afegim i amassem tot. Una volta estiga acabat, per a que aumente de tamany, l’hem de deixar reposar entre 2 i 3 hores, aproximadament, en un lloc templat (podem inclus ficar-lo dins del forn apagat pero calfat previament una miqueta, no mes de 60º) tapant-lo en un pany i que no li done la llum directa. Mes tart, transcorregut eixe temps, amassem de nou i comencem a modelar les mones (en porcions de 80-100 grs. aproximadament), de la forma i estil que mes nos agrade –les redones son les mes classiques, pero ademes estan en forma de roll, trena o animalets com serps, cocodrils, tortugues, etc.-, sempre pensant en deixar un espai per a l’ou dur. L’ou el podem pintar en colorants alimentaris, i quan el coloquem ficar-li per damunt unes tiretes de massa per a subjectar-lo a la mona. A continuacio pintem les mones en ou batut i afegim els anisets (se pot polsejar en sucre al gust). Per ultim, colocar-les damunt de paper per al forn i coure-les en el forn a 180º durant 30 minuts.
Una tradicio molt estesa per tot el Regne de Valencia, es en la que el chiquet o chiqueta -a voltes no tan chiquets- li trenca l'ou en el front (mirem de fer-lo sempre en la part superior del front, no entre les celles, per a evitar fer mal) del seu padri. En comarques com en la Marina, agarrant l'ou en la ma, reciten estes paraules:
Aci em pica (posant l'ou a l'altura de la galta dreta)
Aci em cou (pujant-lo a l'altura de la galta esquerra)
Aci em menge la mona (posant l'ou a l'altura de la boca)
I aci et trenque l'ou (i li ho esclafa en el front del padri)
I ara aparquem per uns dies tot lo roïn i a tots els roïns que nos mal-governen, per a fruir en la familia i els amics d’esta tradicio tan valenciana i saborosa.
Etiquetat com
L’estructura politica que se consensuà en la transicio, i que va servir en aquella coyuntura historica per a superar una complicada situacio politica i social, es en l’actualitat molt debatuda.
Etiquetat com
Davant de la proximitat de les eleccions al Parlament Europeu, es important coneixer la consideracio que, fins al moment, ha tingut esta i les demes institucions de la UE en determinats aspectes relacionats en els valencians i en els seus interessos, en este cas concret en lo referent a la Llengua Valenciana.
Etiquetat com
“He donat instruccions per a que el nostre ministeri prepare diccionaris destinats a les regions ocupades a on s’ha d’ensenyar i difondre l’alema.
Etiquetat com
Des dels temps mes antics, des de les primeres documentacions historiques a les que l’humanitat ha tingut acces, hem sabut que els governants sempre han utilisat tecniques per a distraure l’atencio dels ciutadans, maniobres de distraccio que els han oferit l’oportunitat de guanyar temps o, inclus, de fer oblidar per complet a una societat alguns que atres assunts que resultaven espinosos per als diferents mandataris.
Etiquetat com