Hui, com qualsevol dia mes, no“ofrendare nuevas glorias a España”.

 

Els valencians, uns ciutadans que erem de primera, hem segut relegats per l'Estat espanyol, a una categoria de tercera o quarta. Prou temps hem vixcut ya, agenollats i sumisos a un Estat, que sí, a nosatros tambe nos furta. La mostra, els Presuposts Generals de l'Estat 2015, que nos deixa a la coa en inversions, per al desenroll de les nostres infraestructures, per lo tant nos obliguen a paralisar l'evolucio de la nostra economia, tenint que seguir agenollats a merce de les decisions de Madrit.

 

Pero no, no seguire per este cami de penombres, hui 9 d'Octubre, es el nostre dia, el Dia Nacional Valencià. Un dia per a alçar la veu i començar el cami per a tornar a ser lliures, yo #VullcSerLliure. Vullc que la nostra economia, les nostres chicotetes i mijanes empreses, les familiars, tornen a tindre el pes especific en el futur de la nostra economia.

 

Vullc, que cap agricultor s'avergonyixca de ser lo que es. Que puguen tornar a viure de les seues terres i que puguen donar-los als seus fills, com antany, una calitat de vida, un futur digne.

 

Vullc, que els jovens, puguen llaurar el seu futur en Valencia, que cap jove mes dega emigrar, que puguen accedir a qualsevol estudi, una educacio publica, de calitat i en Valencià. Una educacio basada en l'I+D+i.

 

Vullc, que els nostres Furs, llegislen la nostra Nacio. Nacio, que fon economica, social i culturalment puntera, internacionalment, no nomes en Europa.  Una Nacio, en una idiosincrasia, diferent i diferenciada.

Hui es el dia, el dia de dir prou, el dia d'autoafirmar-nos com lo que som, valencians. Hui es el nostre dia, ningu te que vindre a dir-nos, que som, que volem i cap a a on volem anar.

 

Yo tinc un ensomi, yo #VullcSerLliure i ho sere. ¿Ensomieu en mi?


Font: Levante-EMV

No vaig a comentar res sobre les declaracions nacionalistes de Zubin Mehta. Tampoc sobre la publicacio de les balances fiscals, era molt evident lo que hi havia que dir. Ademes, si algu no s'ha donat conte de que, tindre una renta per capita per baix de la mija i tindre deficit fiscal no es de ser solidari es de ser estupit, es que no s'ha volgut donar conte.

El nou anteproyecte de llei de l´Eixecutiu estatal es una jarra d´aigua freda sobre les possibilitats de creiximent de l´economia. El crowdfunding no es mes que la microfinanciacio colectiva de tota la vida transformada gracies a internet i al context economic, especialment per la restriccio de credit. Una modalitat del crowdfunding, el crowdlending es la que estava despegant en mes força. El crowdlending es la finançacio no bancaria de les startups (mamprendedurisme en I+D+i), en la qual el mamprenedor ha de tornar els diners en interessos nomes si la empresa te exit.

Si, el crowdlending es (fins que s´aprove la llei) una alternativa per a que els jovens valencians en formacio i en ganes de generar riquea d´alt valor afegit, puguen dur avant els seus proyectes en conte d´emigrar. Es exactament esta dinamica la que necessita la nostra economia per a passar de l´actual estancament a un creiximent solit.

La ocurrencia del Govern es per una banda mes burocracia (com podieu imaginar), per l´atra llimitar les quanties que se poden donar i rebre per proyecte, i llimitar la quantia de diners que els inversors poden utilisar anualment, amen de les exigencies a les empreses de mediacio entre les parts. La veritat, no se si es mes preocupant que en Madrid no sapien que estan fent, que vullguen espentar a la gent jove a emigrar i afonar definitivament l´economia o que no vullguen llevar-lis un centim de negoci als amics del senyor Blesa... (¿o les tres possibilitats a l´hora?).

Des d´Unio esperem que al final la llei canvie substancialment, per que en esta dinamica de bombardejar tot lo que se meneja, l´unic futur que tindrem serà treballar eventualment de cambrers, atenent ad algun ministre analfabet.

Font: Levante-EMV

Assistim en els ultims mesos al sopor de la farsa organisada per Artur Mas, ERC i companyia, una gran mentira de la qual ya vaig esplayar-me en son dia, en l’articul titulat “Distraure’ns de la realitat”.

Es ben conegut el fet de que Ramon Ferrer, actual president de l’inquisidora AVLl, entrà o fon triat en eixe ent com a part de la “quota valencianista”, qui pertanyien i provenien de la RACV, la qual intentà vendre’ns el trilero Zaplana. Junt ad ell, conformant eixe grup de pseudo-valencianistes, li acompanyaren uns atres com Xavier Casp, Ramon Arnau, Alfons Vila, Angel Calpe i Artur Ahuir, tots ells actuant com a servils del PP qui volia “llegitimar” aixina, a través d’ells, que el nou ent sería “valencianiste”. Una volta fet eixe falaç montage i la burla al Poble Valencià, els integrants d’eixa falsa “quota valencianista” oblidaren de manera immediata els seus posicionaments en defensa del caracter independent i genuï de l’idioma valencià, per a transformar-se en radicals promotors de la causa anti-valenciana que propugna l’inexistencia de la llengua valenciana i convertir-la en una simple variant del catala. Davant d’esta actitut deslleal als principis valencianistes, resulta com a minim indigne per a la RACV que ningu d’ells fora expulsat i desprestigiat com es mereixien. Es mes, en especial, Ramon Ferrer, per ser academic de numero d’esta historica entitat, que molts hem defes de manera reiterada en el passat, tres anys mes tart de ser nomenat com a president de la AVLl, i atres vora deu com a membre d’eixe ent, tingue l’oportunitat de presentar la dimissio. L’indolencia i el silenci dels (i)responsables de la RACV, en complicitat en tots aquells, han permes que eixos individus que han agraviat i menyspreat a la Llengua i Cultura Valencianes, a les que teoricament representa i defen la RACV, se’n anaren sense haver rebut cap descredit i deshonor com a conseqüencia de les seues actuacions ignominioses contra l’identitat valenciana.
Puix be, en el cas concret de Ramon Ferrer, hem de recordar la seua trayectoria indubtablement valencianista, en clara defensa i difusio de la coherencia historica documentada en les seues amplies investigacions, entorn a la reconquista i repoblacio del rei En Jaume, fonamentades, de manera principal, en els seus estudis del Liibre del Repartiment, autentica joya historica, com el mateix Ferrer definia, que a través d’ella hem pogut coneixer una ingent informacio de quí, qué i cóm va ocorrer en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia.
En un video penjat en internet, el qual forma part d’una gravacio impulsada i realisada pel Grup d’Albaes “Els Llauradors de Torrent”, en 1985, en la qual s’invitaren a prestigiosos investigadors i estudiosos de l’historia i llengua valencianes, entre qui se trobaven la professora Ampar Cabanes, Josep Angeles Castello, Francesc Lliso i Genoves i Joan Costa, a banda, per supost, del mencionat Ramon Ferrer, podem comprovar cóm nos regala una magistral intervencio sobre la reconquista, refutant algunes de les innumerables falacies del pancatalanisme anexioniste, les quals, des del seu ingres en la AVLl, i de manera incoherent i contradictoria, tambe ha passat a compartir i promoure. El video:

Entre les diferents argumentacions, d’un alt grau de cientifisme i analisis, Ramon Ferrer nos aporta el resultat del seu treball d’investigacio, i nos descobrix de forma succinta els punts claus que nos revela el Llibre del Repartiment, en concret, en relacio a la manera de vida, de treball i produccio, del tipo i orige dels habitants i de molts atres aspectes del Regne de Valencia en el s. XIII. Entre les seues conclusions destaca, en primer lloc, la seua alusio a que la llegislacio que va establir Jaume I en el territori valencià fon el referent normatiu en el restant de la Corona d’Arago, es dir, un Regne acabat de conquistar es el que marca la modernitat d’uns atres territoris dominats previament pel cristianisme. L’aplicacio del Dret roma, molt mes igualitari i alvançat en aquella epoca, front a les normes decadents feudals, aplicades en els demes nucleus poblacionals des de fa segles fins ad aquell moment, fon l’impuls definitiu per al desenroll i l’enriquiment de la societat valenciana, la qual se va convertir en mes justa i equitativa, transformant-se en un territori molt mes alvançat i modern que els demes. Com a conclusio a tot aço, el mateix Ramon Ferrer, afirma en el video, textualment: “En base ad aço, sería molt difícil pensar que un territori conquistat entre 1238 i 1248 entre en el s. XIV fora molt mes alvançat que uns atres territoris de la Corona d’Arago, sino hi haguera hagut previament una base socio-economica forta com la musulmana.“, refutant de manera evident una de les falses teories del pancatalanisme acientific, qui afirmen que abans de l’arribada de Jaume I la societat valenciana, baix domini musulma, caria de riquea cultural, social, economica, agricola, etc.
Un segon element determinant en l’exposicio de Ramon Ferrer en este video, es la seua alusio a la suposta “dualitat” que tant han preconisat els adulteradors de l’historia, quan alguns afirmen que Jaume I entregà les poblacions proximes a la costa als senyors provinents dels condats catalans, i les poblacions de l’interior als provinents d’Arago i Navarra, i que per la qual pseudo-teoria, en l’actualitat, les poblacions de la costa, de manera majoritaria, son valenciàparlants i les de l’interior castellaparlants. Davant d’esta falaç hipotesis, Ramon Ferrer, tambe la revatix en el video de manera magistral, dient textualment: “S’ha dit des de sempre, per alguns historiadors interessats, que Valencia es un element “dual”, es dir, que una part del Regne es repoblat pels aragonesos, segons ells l’interior, i una atra pels catalans, a qui els atribuixen la part costera. Mentres la primera, diuen, que es una zona pobra, de regadiu i latifundis, l’atra que en teoria repoblen nomes els catalans, es una zona burguesa, igualitaria i de progres. Puix be, en el Llibre del Repartiment, des del primer assent fins a l’ultim, se nega de manera sistematica esta teoría. Es un tema inadmissible, que no se sustenta ara. Se pot arreplegar els repobladors de les comarques que actualment tenim a on ha hagut repoblacio, i comprovem que tant en l’interior com en la costa hi ha repobladors dels condats catalans, aragonesos, navarros, castellans i del sur de França, per tant, MAI, MAI, MAI ha hagut un dualisme poblacional com s’ha cregut o se ha pensat que podia ser. Un eixemple molt clar es la donacio a Artal de Luna, un Senyor aragones, les poblacions de Manises i Paterna, que estan prop de la costa, i que son ademes valenciàparlants.”
Crec que no cal mes comentaris al respecte, les mateixes paraules de Ramon Ferrer ho diuen tot, no nomes pel definitiu desmontage de les falsificacions historiques que nos han estat venent el pseudo-cientifics pancatalanistes, sino que tambe nos corroboren la dualitat en el seu comportament, basada en l’incoherencia cap a les seues investigacions i la seua desllealtat al Regne de Valencia i a l’identitat valenciana. Ramon Ferrer ha conseguit ingressar mensualment un sucos sou a nivell de conseller, ha conseguit que li saluden i abracen en la facultat d’historia tots aquells que abans ni el miraven per defendre posicions valencianistes contraries ad ells, pero al mateix temps ha perdut lo que cap persona no deuria de perdre MAI en sa vida: la vergonya, la dignitat i la credibilitat.

                Es molt evident que, darrere de les ultimes eleccions al Parlament Europeu, nos trobem davant d’un punt d’inflexio en la politica en l’Estat espanyol i, per supost, en el Regne de Valencia.

¿Que passaria si a ta casa va un senyor diguent-te que tot lo que tens es seu?

Puix si… Es un engany, fa uns anys des del govern de l'estat espanyol se nos deya que havia que ser conscients en el mig ambient i usar energies netes, unes energies que podriem usar sense que nostres consciencies ecologistes patiren lo mes minim puix ajudavem a mantindre un planeta mes net i aixina deixar als nostres descendents una millor calitat de vida futura.

Ya veus quina hora s´ha fet i no pare de donar voltes en el llit, les tres donen en el relloge de la plaça, collons aixo sona al virgo de visanteta pero no es Favara.

Bo a lo meu... pegant-li voltes a coses que nos afecten als valencians, sobre tot en politica clar, una d´elles es els ultims moviments que a fet el PP en Valencia, s'han carregat a tots o casi tots els "transfugues" de UV, uns pujant de carrec i atres al carrer sense passar per la casilla d´eixida... ¿Pot ser estiga el PP preparant el terreny per a fer una coalicio o pacte en el seu fill, COMPROMIS, de cara a les proximes eleccions?
aci la deixe caure.....

Per atra banda sentint parlar de l'economia dels valencians i com el govern de l'estat espanyol diu que els valencians tenim encara marge per a retallar mes...... puix com no mengem pedres i beguen l´aigua de la mar malament esta nostra caixa d´aforros per a tirar-li ma, per que els "fluixos" que mos governen per estes terres, els calçotets ya fa anys que s´els llevaren i deuen estar molt bruts....
un atra que deixe caure..... a vore qui la replega

per que de sobte el PP i el seu braç filovalencianista Lo Rat te tant interes en promoure actes d´identitat valenciana si tots sabem que d´aixo ben poc te l´actual govern nacional dels valencians, en lo facil que lo tenen que s´amaga en les files dels "prostituis" populistes per a no eliminar de socarrel l´academia catalana de Sant Miquel dels Reis, ya se que no poden eliminar-la pero si netejar-la pulir-la i començar de nou en verdaders valencians, ¿Que tenim i molts, per a fer del valencia l´orgull dels valencians?

Com podeu vore coses normaletes que pensa qualsevol fill en sa casa a estes horetes d'una nit caluroseta vora la mar.... o de la banyera millor dit

Segur que si pense un poc mes eixiran a flor de pell temes tant importants con l´agricultura deixada de la ma de Deu, o la peixca, les noves tecnologies, les energies renovellables, la proteccio contra incendis forestals, la manca de personal docent en les escoles, en els hospitals, el dependents, els majors, la desocupacio jovenil, pero ya mos han dit que tenim que retallar i yo com bon subdit que soc ya he escomençat ... primer en deixar de fer el fava i dir-li No al Fabra... no volem mes falta de servicis en terres valencianes retalla't tu el jornal, retalla en diputats, retalla en regidors, en coches oficials, retalla en assessors... pero retallat tu el primer.

Bona nit a to lo mon.... bo a tu no venut.

S'han acabat les vacacions nadalenques i encara que ya he tornat a Anglaterra, podria dir que estic en la resaca festera... com tambe, en este moment, podriem dir que el Valencia CF no està passant per la seua millor etapa, deportiva i socialment parlant.

El passat dia 6 es va celebrar en Espanya el “Día de la Constitución”. La Constitucio de 1978. Una Constitucio elaborada pels politics d'eixa epoca i que fon aprovada pel Poble que en eixe any podia eixercir el seu dret.

He llegit en "El Iberico - El periodic espanyol en Londres" que el Ministeri d'Interior vol dur al Consell de Ministres el seu "Anteproyecto de Ley Organica de Seguridad", segons diuen en l'objectiu de promoure la proteccio dels policies en les movilisacions ciutadanes.

No es la primera volta que l'actual president de la CEOE fa unes declaracions digam “discutibles”. Si en atres ocasions dia que tots els funcionaris estaven “consumint paper” (com si la burocracia que patixen meges, mestres o policies l'hagueren dissenyat ells) o que “rebien” els diners de l'estat, en esta ocasio nos ha deixat una perla encara mes escandalosa.

Si contabilisarem els nostres ingressos anuals entre els 365 dies del any obtindrem els nostres ingressos per dia, ¿Veritat? Si dividim el total d'imposts que paguem a l'any entre els nostres ingressos diaris obtindrem el dies que hem de treballar per a pagar a les administracions publiques. En Espanya resulta de mija 184 dies al any. Evidentment varia molt depenent de la renta, situacio familiar, i lloc de residencia (autonomia, provincia, municipi, barri..) ya que en totes les autonomies i municipis no se paga lo mateix.

El meu amic Carles Recio te diversos llibres publicats sobre les “valencies” del mon, per obvies qüestions culturals les europees estan en França (10), Italia (2), Portugal (2) i mes proximes Extremadura (4), Lleo (2) i Catalunya (1). Este fet no es exclusiu del Cap i Casal, sino que multitut de municipis valencians tenem toponims igual o molt pareguts a atres municipis del sur d’Europa.

S'acaba el mes de giner i en Valencia es comença a fer olor de polvora i a escoltar musica fallera . Es realisen les exaltacions de les falleres de cada falla i el fervor i l'agitacio fallera es comença a notar en l'ambient.

Cada any sóo més les persones , que tenen el sentiment d'unir-se i crear la seua associacio fallera, ya siguen per divergencies, ya siga per fer mes gran la festa fallera si cap.

El problema ve quan estos fallers demanen a la Junta Central Fallera , plantar una falla , encara que siga infantil per als mes chicotets de la falla.

La Junta Central Fallera de cada localitat o poble ha d'aprovar o llegalisar el casal per a que tinguen autoritat de plantar una falla.

Tant si son per temes economics , ya siga per temes politics . Estes falles no es llegalisen i la Junta Central Fallera sembla que espere que passe el temps i s'esvaixquen les ilusions dels fallers que en tanta ilusio van crear el casal .

En estos moments tinguem a quatre falles en esta situacio , almenys que sapiam en la comarca de L'Horta .
son :

    La Falla del Mercat en Catarroja
    La Falla de Rei en Jaume en Catarroja
    La Falla Vila Ampar en Paiporta
    La Falla La Costera en Puçol

A totes se'ls ha negat des de la seua Junta Local Fallera la possibilitat de plantar una falla , tot i presentar tots els papers .

Des renovació Política no entenem esta prohibicio a fallers de tota la vida, on lo que busquen en engrandir mes la festa gran de Valencia.

Renovacio Politica reclama una atencio fonamental a estos fets . Entenem que hi ha una politisacio de la festa i que mai s'hauria d'haver permitit ya que la festa fallera es una festa per reviscolar una antiga tradicio arrelada en la nostra cultura i retre homenage a la nostra Mare de Deu dels Desamparats i els polítics no haurien de pervertir esta festa.

Aixi també volem donar un toc d'atencio a tots els fallers , perque tornen a abraçar la llengua valenciana i rebugen el Valencià "Normativitzat" que nos estan obligant a dependre corrompent les nostres senyes d'identitat . Aixi com la realisacio dels llibrets fallers en editorials catalanes i no donant soport a les editorials valencianes.

Des  de Renovacio Política alcem la veu perque els fallers donen soport estes iniciatives , aixina com el soport que haurien de rebre les associacions que s'oferixen a traduir els llibrets de la falla al valencià autentic.

Des de Renovacio Politica fem una crida a tots els politics " valencians " per a que defensen la nostra cultura valenciana que es unica en el mon , encara que sigua d'Interes turistic Internacional, exigim com venen exigint als fallers i als artistes fallers que la nostra festa siga be d'interes cultural immaterial i que ara per ara s'estan oblidant este punt , en la consegüent precarietat dels nostres artistes fallers i de les nostres falles en general.
Que els politics abandonen els Correfocs en falles , ya que es una festa catalana i no valenciana .

En Renovacio Politica exigim que la festa gran de Valencia , no siga manipulada ni pels politics , ni per les politiques imperialistes d'atres territoris aliens al nostre.

En Renovacio Política exigim que se'ns tracte com un Regne historic que vam ser en el seu moment i no siguem menyspreats pel qual va ser un comtat i que hui s'erigixen com els fundadors llegitims .

VOLEM LA FESTA FALLERA PER I PER ALS VALENCIANS . I ALLUNTAR TOT VESTIGI ADOSSAT PEL IMPERIALISME CATALA.

En Renovacio Politica sabem que este problema afecta tant a veins , com a la joventut que nomes vol divertir-se.

Entenem perfectament la problematica , ya que les joventuts de Renovacio Politica ya nos han transmes la problematica varies voltes i creguem que lo millor es arribar a una entesa entre tots .

El problema que nos han transmes les nostres joventuts es que a part de que els joves vulguen divertir-se i coneixer-se, tambe com cada persona a cada un li agrada escoltar un estil de musica diferent , per sentir-se mes identificat i esta forma de vore la vida choca en atres estils de vore la vida o d'escoltar atres estils de musica .

Aixo ultim es molt facil d'entendre i ho explicarem facilment . No pots posar en el mateix recinte a la gent que li agrade la musica rock , en la musica pop o en la musica electronica o en la musica alternativa , ya que choquen entre ells i l'unic que podem generar es discussions i baralles entre ells .

Encara que es un tema dificil de tractar . Renovacio Politica lo primer que fariem seria habilitar recintes per a segons quins estils de musica , el que fora mes afi els posariem junts , dos o tres recintes per cada extrem de la ciutat i per cada estil de musica mes generalisat .

Fer-ho fora de la ciutat , perque no molestara als veins , ni embrutaren els carrers i estos pogueren descansar . Tambe els uniria en un mig de transport tipo autobus de llinia economic per a que no tingueren excuses per a desplaçar-se.
Una atra cosa seria impedir l'entrada de vidre al local, habilitant contenedors reciclables en l'entrada i donant l'oportunitat d'adquirir botelles de plastic economiques reciclades .

Per descontat al final d'exemens habilitar zones on els jovens es pogueren reunir , habilitades en contenedors reciclables suficients i zones de latrines.
En este mateix cas l'entrada de vidre estaria prohibida i hi hauria una zona habilitada per a comprar botelles de plastic .

En renovacio Política tenim la confiança que seria mes facil de controlar els abusos en estes zones ya que estarien mes localisades i no tan disperses com passa en l'actualitat , tambe els servicis de neteja tindrien mes acotada la zona de neteja i podria ser extrapolable als pobles , ya que podrien aplicar-se a les zones industrials dels mateixos , donant-los un us nocturn i no molestant a ningu.

Renovacio Política tambe aposta per la cultura i pel deport , tot i que els principals canvis els fariem per al costat ludic , encara que gradualment si la joventut ho demanara , donariem mes importancia al desenroll cultural i deportiu a la nostra / vostra ciutat.