Mes de 200 activitats complementaran la 49 Fira del Llibre que es celebrarà del 24 d’abril al 4 de maig

“La festa de la democracia, començarà el dimarts, en l'eleccio dels nostres candidats a Europa”, ee felicitava Cerdà.

                Este dolç tradicional, historicament, era tan esperat en estos dies -principalment pels mes menuts- que una semana abans, justament el dissabte vespra del dumenge de Rams, els jovens valencians solien recitar:

                ¡¡Dema es dumenge, dumenge de Rams. A l’atre dumenge, la mona entre mans!!.

Efectivament, estes festes pasqüeres eren especialment desijades pels chiquets valencians qui les fruien intensament, i per esta rao en molts dies d’antelacio ya estaven pensant en volar el cachirulo, botar a la comba, compartir cançons en els amiguets o en fer el tipic berenar en el que no podia faltar la mona de Pasqua valenciana. Recordem cóm nos relatava esta tradicio el gran mestre, investigador, eixemplar valencià i millor persona, En Joan Gil i Barberà: “Son, tradicionalment, tres dies de festa popular, es dir, el mateix dumenge de Resurreccio, seguit del dilluns i dimarts, encara que en la majoria dels pobles, s’inclou dins d’esta trilogia pasqüera, al dia següent, o siga el dimecres, en l’excusa de menjar-se les sobres –en alguns llocs se li diu el dia del “rosegó”-. Tambe per als valencians es Pasqua el següent dilluns, el dia de Sant Vicent Ferrer –Patro del Regne de Valencia-. Per a celebrar esta festa son essencials varies coses, entre elles, per supost, les mones. Classicament la mona de Pasqua es una coca adornada en un ou dur colorejat, tambe es posen anisets i boliues de diversos colorins. Segons la tradicio i els estudiosos, pareix ser que esta práctica data d’epoca anterior a l’expulsio dels moriscs, quan estos eren arrendataris o treballaven cultivant els camps. Estes coques formaven part dels obsequis i les tornes en que solien obsequiar als amos, coques que es dien “munnas”, nom que ha evolucionat en “mona”. Resulta curios la cantitat de noms que reben les mones segons les comarques. De manera classica i tradicional es diu mona a la coca que du l’ou bollit, pero tambe en molts llocs la mona es la coca alta, sense ou, feta de la mateixa massa, en uns atres pobles es diu panou, pa socarrat, pero es molt popular nomenar-les com a “panquemaos” –son famosos els d’Alberic-, i per les comarques del Sur es diuen tonyes.”.

                Podriem dir que a la mona li ocorrix una situacio pareguda a la de la paella, es dir, que segons el raco del nostre Regne tenen determinats ingredients i maneres de fer-la (aixo sí, tot dins dels productes de la terra, sense caure en destarifos culinaris). Pero, com tambe passa en la paella, hi ha una manera mes típica de cuinar-la. Esta es la recepta que s’adapta millor a la tradicio:

INGREDIENTS (per a 4-5 mones, depenent del tamany):
500 grs de farina
200 grs. de sucre

30 grs. de rent natural
3 ous
125 ml d’aigua tebea (o llet)
Ralladura de llima
100 ml. d’oli (3 culleres grans)
Anisets i ous durs de colors per a decorar.

Primer dissolem el rent en aigua tebea (alguns utilisen llet) i una miqueta de farina. Tapem en pany sec i deixem que tot fermente. Utilisem un bol gran per a batre els ous, la ralladura de llima, el sucre, la farina i l’oli. Posteriorment mesclem molt be tot formant una massa, i quan tingam preparat el rent que haviem deixat fermentar afegim i amassem tot. Una volta estiga acabat, per a que aumente de tamany, l’hem de deixar reposar entre 2 i 3 hores, aproximadament, en un lloc templat (podem inclus ficar-lo dins del forn apagat pero calfat previament una miqueta, no mes de 60º) tapant-lo en un pany i que no li done la llum directa. Mes tart, transcorregut eixe temps, amassem de nou i comencem a modelar les mones (en porcions de 80-100 grs. aproximadament), de la forma i estil que mes nos agrade –les redones son les mes classiques, pero ademes estan en forma de roll, trena o animalets com serps, cocodrils, tortugues, etc.-, sempre pensant en deixar un espai per a l’ou dur. L’ou el podem pintar en colorants alimentaris, i quan el coloquem ficar-li per damunt unes tiretes de massa per a subjectar-lo a la mona. A continuacio pintem les mones en ou batut i afegim els anisets (se pot polsejar en sucre al gust). Per ultim, colocar-les damunt de paper per al forn i coure-les en el forn a 180º durant 30 minuts.

Una tradicio molt estesa per tot el Regne de Valencia, es en la que el chiquet o chiqueta -a voltes no tan chiquets- li trenca l'ou en el front (mirem de fer-lo sempre en la part superior del front, no entre les celles, per a evitar fer mal) del seu padri. En comarques com en la Marina, agarrant l'ou en la ma, reciten estes paraules:

Aci em pica (posant l'ou a l'altura de la galta dreta)

Aci em cou (pujant-lo a l'altura de la galta esquerra)

Aci em menge la mona (posant l'ou a l'altura de la boca)

 I aci et trenque l'ou (i li ho esclafa en el front del padri)

I ara aparquem per uns dies tot lo roïn i a tots els roïns que nos mal-governen, per a fruir en la familia i els amics d’esta tradicio tan valenciana i saborosa.