Assistim en els ultims mesos al sopor de la farsa organisada per Artur Mas, ERC i companyia, una gran mentira de la qual ya vaig esplayar-me en son dia, en l’articul titulat “Distraure’ns de la realitat”.

Es ben conegut el fet de que Ramon Ferrer, actual president de l’inquisidora AVLl, entrà o fon triat en eixe ent com a part de la “quota valencianista”, qui pertanyien i provenien de la RACV, la qual intentà vendre’ns el trilero Zaplana. Junt ad ell, conformant eixe grup de pseudo-valencianistes, li acompanyaren uns atres com Xavier Casp, Ramon Arnau, Alfons Vila, Angel Calpe i Artur Ahuir, tots ells actuant com a servils del PP qui volia “llegitimar” aixina, a través d’ells, que el nou ent sería “valencianiste”. Una volta fet eixe falaç montage i la burla al Poble Valencià, els integrants d’eixa falsa “quota valencianista” oblidaren de manera immediata els seus posicionaments en defensa del caracter independent i genuï de l’idioma valencià, per a transformar-se en radicals promotors de la causa anti-valenciana que propugna l’inexistencia de la llengua valenciana i convertir-la en una simple variant del catala. Davant d’esta actitut deslleal als principis valencianistes, resulta com a minim indigne per a la RACV que ningu d’ells fora expulsat i desprestigiat com es mereixien. Es mes, en especial, Ramon Ferrer, per ser academic de numero d’esta historica entitat, que molts hem defes de manera reiterada en el passat, tres anys mes tart de ser nomenat com a president de la AVLl, i atres vora deu com a membre d’eixe ent, tingue l’oportunitat de presentar la dimissio. L’indolencia i el silenci dels (i)responsables de la RACV, en complicitat en tots aquells, han permes que eixos individus que han agraviat i menyspreat a la Llengua i Cultura Valencianes, a les que teoricament representa i defen la RACV, se’n anaren sense haver rebut cap descredit i deshonor com a conseqüencia de les seues actuacions ignominioses contra l’identitat valenciana.
Puix be, en el cas concret de Ramon Ferrer, hem de recordar la seua trayectoria indubtablement valencianista, en clara defensa i difusio de la coherencia historica documentada en les seues amplies investigacions, entorn a la reconquista i repoblacio del rei En Jaume, fonamentades, de manera principal, en els seus estudis del Liibre del Repartiment, autentica joya historica, com el mateix Ferrer definia, que a través d’ella hem pogut coneixer una ingent informacio de quí, qué i cóm va ocorrer en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia.
En un video penjat en internet, el qual forma part d’una gravacio impulsada i realisada pel Grup d’Albaes “Els Llauradors de Torrent”, en 1985, en la qual s’invitaren a prestigiosos investigadors i estudiosos de l’historia i llengua valencianes, entre qui se trobaven la professora Ampar Cabanes, Josep Angeles Castello, Francesc Lliso i Genoves i Joan Costa, a banda, per supost, del mencionat Ramon Ferrer, podem comprovar cóm nos regala una magistral intervencio sobre la reconquista, refutant algunes de les innumerables falacies del pancatalanisme anexioniste, les quals, des del seu ingres en la AVLl, i de manera incoherent i contradictoria, tambe ha passat a compartir i promoure. El video:

Entre les diferents argumentacions, d’un alt grau de cientifisme i analisis, Ramon Ferrer nos aporta el resultat del seu treball d’investigacio, i nos descobrix de forma succinta els punts claus que nos revela el Llibre del Repartiment, en concret, en relacio a la manera de vida, de treball i produccio, del tipo i orige dels habitants i de molts atres aspectes del Regne de Valencia en el s. XIII. Entre les seues conclusions destaca, en primer lloc, la seua alusio a que la llegislacio que va establir Jaume I en el territori valencià fon el referent normatiu en el restant de la Corona d’Arago, es dir, un Regne acabat de conquistar es el que marca la modernitat d’uns atres territoris dominats previament pel cristianisme. L’aplicacio del Dret roma, molt mes igualitari i alvançat en aquella epoca, front a les normes decadents feudals, aplicades en els demes nucleus poblacionals des de fa segles fins ad aquell moment, fon l’impuls definitiu per al desenroll i l’enriquiment de la societat valenciana, la qual se va convertir en mes justa i equitativa, transformant-se en un territori molt mes alvançat i modern que els demes. Com a conclusio a tot aço, el mateix Ramon Ferrer, afirma en el video, textualment: “En base ad aço, sería molt difícil pensar que un territori conquistat entre 1238 i 1248 entre en el s. XIV fora molt mes alvançat que uns atres territoris de la Corona d’Arago, sino hi haguera hagut previament una base socio-economica forta com la musulmana.“, refutant de manera evident una de les falses teories del pancatalanisme acientific, qui afirmen que abans de l’arribada de Jaume I la societat valenciana, baix domini musulma, caria de riquea cultural, social, economica, agricola, etc.
Un segon element determinant en l’exposicio de Ramon Ferrer en este video, es la seua alusio a la suposta “dualitat” que tant han preconisat els adulteradors de l’historia, quan alguns afirmen que Jaume I entregà les poblacions proximes a la costa als senyors provinents dels condats catalans, i les poblacions de l’interior als provinents d’Arago i Navarra, i que per la qual pseudo-teoria, en l’actualitat, les poblacions de la costa, de manera majoritaria, son valenciàparlants i les de l’interior castellaparlants. Davant d’esta falaç hipotesis, Ramon Ferrer, tambe la revatix en el video de manera magistral, dient textualment: “S’ha dit des de sempre, per alguns historiadors interessats, que Valencia es un element “dual”, es dir, que una part del Regne es repoblat pels aragonesos, segons ells l’interior, i una atra pels catalans, a qui els atribuixen la part costera. Mentres la primera, diuen, que es una zona pobra, de regadiu i latifundis, l’atra que en teoria repoblen nomes els catalans, es una zona burguesa, igualitaria i de progres. Puix be, en el Llibre del Repartiment, des del primer assent fins a l’ultim, se nega de manera sistematica esta teoría. Es un tema inadmissible, que no se sustenta ara. Se pot arreplegar els repobladors de les comarques que actualment tenim a on ha hagut repoblacio, i comprovem que tant en l’interior com en la costa hi ha repobladors dels condats catalans, aragonesos, navarros, castellans i del sur de França, per tant, MAI, MAI, MAI ha hagut un dualisme poblacional com s’ha cregut o se ha pensat que podia ser. Un eixemple molt clar es la donacio a Artal de Luna, un Senyor aragones, les poblacions de Manises i Paterna, que estan prop de la costa, i que son ademes valenciàparlants.”
Crec que no cal mes comentaris al respecte, les mateixes paraules de Ramon Ferrer ho diuen tot, no nomes pel definitiu desmontage de les falsificacions historiques que nos han estat venent el pseudo-cientifics pancatalanistes, sino que tambe nos corroboren la dualitat en el seu comportament, basada en l’incoherencia cap a les seues investigacions i la seua desllealtat al Regne de Valencia i a l’identitat valenciana. Ramon Ferrer ha conseguit ingressar mensualment un sucos sou a nivell de conseller, ha conseguit que li saluden i abracen en la facultat d’historia tots aquells que abans ni el miraven per defendre posicions valencianistes contraries ad ells, pero al mateix temps ha perdut lo que cap persona no deuria de perdre MAI en sa vida: la vergonya, la dignitat i la credibilitat.

                Es molt evident que, darrere de les ultimes eleccions al Parlament Europeu, nos trobem davant d’un punt d’inflexio en la politica en l’Estat espanyol i, per supost, en el Regne de Valencia.