La nit en blau
Raül Cerdà, President d'UNIO
Hui, com qualsevol dia mes, no“ofrendare nuevas glorias a España”.
Els valencians, uns ciutadans que erem de primera, hem segut relegats per l'Estat espanyol, a una categoria de tercera o quarta. Prou temps hem vixcut ya, agenollats i sumisos a un Estat, que sí, a nosatros tambe nos furta. La mostra, els Presuposts Generals de l'Estat 2015, que nos deixa a la coa en inversions, per al desenroll de les nostres infraestructures, per lo tant nos obliguen a paralisar l'evolucio de la nostra economia, tenint que seguir agenollats a merce de les decisions de Madrit.
Pero no, no seguire per este cami de penombres, hui 9 d'Octubre, es el nostre dia, el Dia Nacional Valencià. Un dia per a alçar la veu i començar el cami per a tornar a ser lliures, yo #VullcSerLliure. Vullc que la nostra economia, les nostres chicotetes i mijanes empreses, les familiars, tornen a tindre el pes especific en el futur de la nostra economia.
Vullc, que cap agricultor s'avergonyixca de ser lo que es. Que puguen tornar a viure de les seues terres i que puguen donar-los als seus fills, com antany, una calitat de vida, un futur digne.
Vullc, que els jovens, puguen llaurar el seu futur en Valencia, que cap jove mes dega emigrar, que puguen accedir a qualsevol estudi, una educacio publica, de calitat i en Valencià. Una educacio basada en l'I+D+i.
Vullc, que els nostres Furs, llegislen la nostra Nacio. Nacio, que fon economica, social i culturalment puntera, internacionalment, no nomes en Europa. Una Nacio, en una idiosincrasia, diferent i diferenciada.
Hui es el dia, el dia de dir prou, el dia d'autoafirmar-nos com lo que som, valencians. Hui es el nostre dia, ningu te que vindre a dir-nos, que som, que volem i cap a a on volem anar.
Yo tinc un ensomi, yo #VullcSerLliure i ho sere. ¿Ensomieu en mi?
Font: Levante-EMV
No vaig a comentar res sobre les declaracions nacionalistes de Zubin Mehta. Tampoc sobre la publicacio de les balances fiscals, era molt evident lo que hi havia que dir. Ademes, si algu no s'ha donat conte de que, tindre una renta per capita per baix de la mija i tindre deficit fiscal no es de ser solidari es de ser estupit, es que no s'ha volgut donar conte.
El nou anteproyecte de llei de l´Eixecutiu estatal es una jarra d´aigua freda sobre les possibilitats de creiximent de l´economia. El crowdfunding no es mes que la microfinanciacio colectiva de tota la vida transformada gracies a internet i al context economic, especialment per la restriccio de credit. Una modalitat del crowdfunding, el crowdlending es la que estava despegant en mes força. El crowdlending es la finançacio no bancaria de les startups (mamprendedurisme en I+D+i), en la qual el mamprenedor ha de tornar els diners en interessos nomes si la empresa te exit.
Si, el crowdlending es (fins que s´aprove la llei) una alternativa per a que els jovens valencians en formacio i en ganes de generar riquea d´alt valor afegit, puguen dur avant els seus proyectes en conte d´emigrar. Es exactament esta dinamica la que necessita la nostra economia per a passar de l´actual estancament a un creiximent solit.
La ocurrencia del Govern es per una banda mes burocracia (com podieu imaginar), per l´atra llimitar les quanties que se poden donar i rebre per proyecte, i llimitar la quantia de diners que els inversors poden utilisar anualment, amen de les exigencies a les empreses de mediacio entre les parts. La veritat, no se si es mes preocupant que en Madrid no sapien que estan fent, que vullguen espentar a la gent jove a emigrar i afonar definitivament l´economia o que no vullguen llevar-lis un centim de negoci als amics del senyor Blesa... (¿o les tres possibilitats a l´hora?).
Des d´Unio esperem que al final la llei canvie substancialment, per que en esta dinamica de bombardejar tot lo que se meneja, l´unic futur que tindrem serà treballar eventualment de cambrers, atenent ad algun ministre analfabet.
Font: Levante-EMV
Un greu problema d'alguns valencianistes es, per culpa del bombardeig dels mijos de comunicacio, haver acabat assumint la dialectica dels catalanistes. He escoltat en multitut d'ocasions a gent valencianista definir-se com ¡Blaver! (com si lo unic que defenguérem fora el blau de la senyera) o dir que estan en contra de l'unitat de la llengua, sense donar-se conte que en esta expressio s'està assumint que el valencià es part del català. Dic açò a partir de molts comentaris que he rebut despres de la meua intervencio en el programa Valencianisme Cultural d'Onda Fallera.
En dit programa yo vaig afirmar que el principal problema del catalanisme en Valencia no era una qüestio llingüística, ni del proyecte fasciste dels Paisos Catalans, si no que han inoculat en part de la societat un autoodi totalment destructiu. Odien qualsevol cosa que siga autoctona valenciana, i mes si pot ser un desenroll per a l'economia o la cultura.
Tots recordem als dirigents del PSPV manifestant-se en contra del transvas de l'aigua de l'Ebre, o als dirigents d'EU en contra de l'AVE a Valencia (encara que eren infraestructures pagades per Madrit) o com dirigents de Compromis esperaven a periodistes de la BBC per a ensenyar-los les nostres miseries. Evidentment no ho feyen en fins electorals, ya que la major part de la societat recolçava estes infraestructures i no li agrada que la roba bruta es llave fora de casa. No els voreu mai celebrant cap victoria valenciana, com quan donaren al Palmeral d'Elig o al Tribunal de les Aigües el titul de Patrimoni de l'Humanitat.
Estes actituts nomes es poden entendre si es lligen als primigenis traidors de la patria valenciana, com Joan Fuster que insultava i menyspreava tot lo valencià. Recordem aquells texts en els quals afirmava que l'arros era “sos i desvait”, de l'Himne de l'Exposicio que era “una merdeta”, del Tribunal de les Aigües que era “un fosil” o que en les festes d'Utiel les dones es “disfrassen”. Atres han afirmat que les falleres pareixen “momies” o que el blau de la Real Senyera el posà Franco (¡Com si Franco haguera segut el Rei de Valencia en 1377!). Evidentment tot lo catala es bo per naturalea, alli no hi ha corrupcio ni hi han aeroports morint-se de pena, ni res d'aixo...
Hem de canviar la nostra dialectica, estos personages per supost que no son valencianistes, pero mes que catalanistes son ANTIVALENCIANS, i aixina els hauriem de definir sempre. Pero no vos preocupeu si guanyen les eleccions i arriben al poder, ya estan ahi. El “Partido Popular de la Comunidad” ya els ha ficat en totes les institucions, començant per l'AVLl i el Consell Valencià de Cultura i acabant per tots i cadascu dels coleges.
Sobren les raons per a que els valencianistes donem un pas avant i treballem tots junts per a tindre una Valencia millor. I tu, ¿Estàs preparat?
Hui 3 de març els valencians celebrem novament el dia de la Cultura i Llengua Valenciana, pero tambe un any mes, volen fer que me qüestione si la llengua que yo parle, es llegal o illegal.
La nostra llengua valenciana, en mes de 30 anys des de que es van firmar i reconeixer publicament les Normes del Puig o Normes del Consens; en la mateixa normativa, que des de l'any 1977 fins al 1983, fon oficial i reconeguda per el Consell Pre-autonomic i oficialisada en el coleges en el curs 1982-83; la mateixa que el poble valencia li va donar llegalitat i que els politics, li van llevar eixa llegalitat.
Com sempre i un anys mes seguire utilisant i treballant per a que la Llengua Valenciana, la que fon llegal pel ploble i els politics, i illegalisada de nou pels politics, torne a aplegar a ser la llengua llegal, parlada i escrita en els ambits mes formals del nostre territori.
La relacio catalano-espanyola referent al referendum que volen fer per l'independencia de l'antic Comtat de Barcelona, pareix treta de la situacio que es va desenrollar pels alemans en els judeus abans de la 2ª guerra mundial, en la diferencia de que el “Hitler” d'ara son dos, Mas i Rajoy. Mas diu que si, i Rajoy diu que no. Mentrimentres, la bola va rodant...
CiU votava juntament en el PP i en el PSOE que no s´anava a declarar l'independencia unilateralment, i diversos dirigents del PP han utilisat termens com Pais Valencià o Paisos Catalans.
Poc despres de que el Governador del Banc d'Espanya, el valencià Jaume Caruana, fera unes declaracions en les que alertava de l'insostenible creiximent de deute de l'economia espanyola, va ser destituit, i nomenaren al polemic Miguel Angel Fernandez Ordoñez (conegut com mafo). Eren temps de taulellet, alegria presupostaria, obres faraoniques, finques i mes finques, ya saben.. L’economia “champions” com deya l'expresident Zapatero.