La solidaritat dels majors de 65 anys d'edat en l'autonomia uns 855.000 , sifra que creixerà un 30% en les proximes dues decades juga un paper fonamental per a l'adaptacio de la poblacio més jove de la complicada situacio a causa de l'elevada taxa de desocupacio (27%) i la precarietat del mercat de treball . Ademes , cal tindre en conte que un poc mes de la mitat dels pensionistes de Valencia percep una prestacio igual o inferior al salari minim interprofessional (645 euros per mes) . D'atra banda, un terç del total de la poblacio que viu de les prestacions socials frega ya el llindar de la pobrea.

Els que mes ajuden

El perfil del major solidari , d'acort en el nomenat informe, es el d'una persona « en baixa capacitat de despesa , menor de 75 anys , que viu acompanyat de mes d'una persona i habita en chicotetes poblacions de territoris com Galicia , Andalusia o Valencia» .
En analisar la composicio de la llar , trobem que una proporcio de jubilats que presta ajudes basiques (aliments , vestits , despeses de la llar o per hipoteques) entre aquells que viuen en mes d'una persona es significativament superior al que es dona per al conjunt dels grans. Tambe supera el resgistrat entre aquells que viuen sols o acompanyats de nomes una persona . Aixina mateix crida l'atenció que «els que menys tenen ajuden mes » , indica l'estudi d'UDP .

Pel que fa als territoris , hi ha grans diferencies entre autonomies . La cantitat de gent gran que presten ajudes en Catalunya (44,9%) es molt inferior al que es dona en territoris com Galicia ( 70,5% ) , Andalusia ( 68,1% ) o Valencia (66,6 %) . I si atenem a la distribucio dels diners perque el receptor puga viure dignament trobem que el seu percentage es superior el desembolsat per les dones (75 %) en comparacio en el realisat pels homens ( 62% ) .

Colaboracions mutues

Encara que la despesa del conjunt de les families ha minvat durant l'ultim lustre en Valencia ( uns 5.000 euros ) i les elevades taxes de desocupacio retallen la capacitat de desembolsament de les families ( fins a un 24% des de 2007 ) , tambe les classes actives han de sostindre les passives en algunes ocasions . En tot , els majors que han rebut ajuda economica de parents o amics entre 2012 i 2014 tal nomes es del 7% , molt similar a l'anotada entre els anys 2010 i 2012 . La principal font d'ingressos per als majors son els seus propis fills .

font: Levante-EMV