Durant la crisis, millons de treballadors van perde el treball a traves de formules diverses facilitades per la reforma laboral i entre elles, del despachament individual. La reforma de les pensions efectuada per la Llei 27/2011 va ser modificada pel Real decret llei (RDL) 5/2013, de 15 de març, que va procedir a la nova i mes dura regulacio de les jubilacions anticipades, entrant en vigor l'1 de maig de 2013. com fan totes les reformes en materia de pensions que canvien les regles del joc, tant la Llei 27/2011, com el RDL 5/2013, van mirar cap arrere i mediant la disposició final 12, van determinar que es seguirà aplicant , fins l'1 de giner de 2019, "la regulacio de la pensio de jubilacio vigent abans de l'entrada en vigor d'esta Llei, a tot un conjunt de colectius". I especifica que, singularment, a "les persones la relacio laboral s'haja extingit abans d'1 d'abril de 2013, sempre que en posterioritat a tal data no tornen a quedar incloses en algun dels regims del sistema de la Seguritat Social" (RDL 5/2013).
¿Que podien fer els treballadors de mes edat -destinataris de la normativa que es van quedar sense treball? ¿Com el treballador que no arriba als 61 anys i està sense treball i sense desocupacio, pot mantindre les seues cotisacions per a complir els 30 anys exigits o perque la seua futura pensio no es reduixca encara més? Les respostes no son gens senzilles. Cal ser un bon coneixedor de la Seguritat Social, i en tot cas, son solucions cares i doloroses.
La forma mes adequada de respondre a estes preguntes, sense perjui d'acudir a un professional especialisat -lo que sempre es molt aconsellable- es buscar-les en la Seguritat Social. Sense dubte, l'especialiste o els magnifics funcionaris de la Seguritat Social informaran al treballador sobre la norma aplicable, el tipo de jubilacio més d'acort a la seua edat normalment als 61- i les condicions exigides. Ademes, li recomanaran que subscriga un conveni especial en la Seguritat Social per a mantindre els seus drets i evitar que la futura pensio es reduixca encara mes (als 61 anys es pert entre el 24% i el 30%, segons els anys de cotisacio, a el que caldria afegir l'impacte del temps sense cotisacions). L'unic inconvenient es que el conveni especial es car, ya que tota la cotisació li correspon al treballador i si este ni te treball ni prestacions ha d'afrontar la despesa en els seus aforros. Si els te.
La sorpresa s'ha produït en estos dies, quan la Seguritat Social -canviant el seu propi criteri i buscant reduir la despesa- ha entes que el treballador que subscriu el conveni especial (alerta navegants, el criteri te major abast del aparent) queda inclos en algun dels regims del sistema. I, per tant, no complix la condicio imposa per l'excepcio que recollia la norma.
¿Conseqüencies? Catastrofiques. Al treballador ya no se li aplicarà la vella legislació, sino la nova, ya no es podra jubilar als 61 anys, sino als 63 i 2 mesos, si te 35 anys de cotisacio i en mes penalisacio; o als 65 anys i 2 mesos (edat llegal de jubilacio en 2014). En est escenari, el conveni especial firmat en la Seguritat Social i les cotisacions efectuades i tretes de l'aforro servixen de poc.
El plantejament es socialment reprochable i sense equitat. N'hi hauria prou en recordar al Govern la carta blanca que va donar a empresaris i sindicats per a quedar fora de la reforma. Encara que este no es el lloc per a l'argumentacio juridica sumament complexa i tecnicament si que ho es per afirmar que el plantejament no te justificacio juridica consistent i solida. Els tribunals tindran l'ultima paraula.
Font:El País