"Complixc 27 anys este mes de setembre. Està clar que m'agradaria independisar-me de la meua familia i començar a viure de lloguer. El cos em demana ya independencia pero la boljaca em recorda que seguixc sent dependent dels meus pares ", explica a cuartopoder.es este jove el cas mostra una senya que ya reflectixen les enquestes: tindre faena no implica guanyar prou diners com per a poder subsistir . De fet, segons senyes de l'Unio Europea, el 12% dels espanyols que tenen treball viuen per baix dels llindars de pobrea. Nomes dos països superen Espanya: Romania i Grecia.
El cas de Jonathan, per tant, forma part d'una tendencia reconeguda pels experts. No es un efecte de la crisis, es un canvi estructural en el mercat de treball que ha permes la creacio neta d'ocupacio per primera volta des de 2008, quan va començar la crisis economica, a costa d'empijorar les condicions laborals dels treballadors. Sobretot dels mes jovens, els que s'havien d'incorporar per primera volta al mercat laboral. Flexibilitat, diuen. La propia Enquesta sobre Poblacio Activa publicada recentment mostra que 1.275.000 persones treballen nou hores semanals en Espanya, mentres que 2,8 millons de treballadors (del total de 17,3 millons d'ocupats) desijarien treballar mes hores de les que treballen actualment.
Est es el desig tambe d'Irene Amoedo, una periodista que ha sabut reconvertir-se en professora de pilates i instructora de gimnas per a trobar treball. Una possibilitat que la seua carrera li negava. Esta jove, tambe de 26 anys, treballa 30 hores a la semana en un gimnas tot i que en el seu contracte nomes figuren onze. La resta del sou ho percep en negre.
"Quan estudiava periodisme llegiem sobre el malensomi de ser mileuristes. Ara mateix este malensomi s'ha convertit en un objectiu ", relata esta jove, que ilustra l'extrema precarietat en que viu la joventut: una de cada tres persones que treballa entre els 16 i els 29 anys ho fa a temps parcial enfront del 17% de fa sis anys, segons senyes proporcionades per Comissions Obreres, que tambe assenyala que hi ha 459.000 jovens en una jornada parcial no desijada pero acceptada davant l'impossibilitat d'aconseguir una completa.
La temporalitat com a norma
La temporalitat en els contractes ha passat a ser la norma. Sobretot, si eres jove. El 51% dels menors de 30 anys que treballen tenen un contracte temporal i el seu salari mijà no supera els 11.860 euros. Son jovens que entren i ixen del mercat de treball, pero que, molts d'ells, ya no passen a engrossar les llistes de desocupacio quan cessen en la seua activitat. Per deixadea, perque no serveix de res o perque els han dit que tornaran a cridar d'aci poc.
Servix d'eixemple el cas de Manuel Vega, enginier industrial de 27 anys. Este jove, com tants atres desocupats, ya no va a l'Oficina d'Ocupacio a notificar que està sense treball. "¿Per a que?" Es pregunta el jove que assenyala que des de fa cinc mesos ya no va a inscriure de nou en l'INEM quan finalisa un dels seus contractes d'una semana. "Des de fa cinc mesos ya no estic registrat com a dsocupat, pero en este temps nomes he treball dos semanes en dos contractes diferents d'una semana de duracio", assegura Manuel, que assegura tindre una jornada laboral ben definida: "Treballe quan em diuen. Per a lo que siga ", explica.
Ara Manuel està esperant que es produixca eixa telefonada. Be de l'empresa de manteniment d'aigua on ha tingut l'oportunitat de firmar els tres ultims contractes temporals d'una semana de duracio o be de l'empresa de montage d'escenaris que en el passat ho havia estat contractant ocasionalment a 6,50 euros l'hora . "L'ultima volta que vaig treballar va ser fa un mes i va ser un contracte d'una semana", explica este jove ingenier, que quan li van br les coses el msxim que aconseguix ingressar son al voltant de 250 euros en una semana i, desprrs, a tornar a esperar una telefonad i vore com els escassos ingressos es diluixen.
Els contractes d'una semana de duracio son una atra caracteristica del nou mercat de treball. Segons senyes publicades per Infolibre, el 25% dels contractes temporals firmats en juliol va durar una semana o menys (374.467de un total d'1,53 millons de contractes), mentres que el 50% dels mateixos no arribava al mes i la duracio mijana del contracte s'ha reduït a 49,9 dies quan en juliol de 2007 ascendia a 73 dies.
En esta serie estadistica entren els casos d'Adela Rodríguez i Rafael Fenollosa. Els dos han trobat treball este estiu i els dos han firmat per un mes o menys. En el cas de Fenollosa es tracta d'un nou contracte temporal en l'empresa d'electricitat en la qual treballa des de fa cinc anys. Este jove aten cuartopoder.es des de Valencia ciutat, on treballa en estos moments. Abans, i a traves d'estos contractes temporals, ha treballat en Gasteiz, Marbella, Barcelona i Madrit instalant el sistema d'electricitat d'una coneguda marca de supermercats.
"Quan hi ha treball l'empresa em crida i vaig a la ciutat on em manen. Està clar que m'agradaria poder tindre un treball estable, pero aixo es lo que hi ha de moment ", afirma Fenollosa en resignacio, que assenyala que en els periodos en que no hi ha treball ha de tirar de l'ajuda de 400 euros per a poder ingressar alguna cosa perque els contractes temporals tampoc arriben per a poder demanar la prestacio per desocupacio.
Una vida precaria
Son eixemples d'una vida precaria. Eixemples d'ofertes d'un mercat laboral que ha fet miquetes esperances, ambicions i desijos d'una generacio a la qual li van prometre tot i s'han trobat en ruines. "Quan vaig començar la carrera de Ciencies Geologiques havia molt de treball. Per a qualsevol nova construccio necessitaven un geolec per a que analisara el terreny. Despres va explotar la bambolla i se'n va anar tot a la merda ", assenyala este jove, que des de novembre de 2013 fins a hui ha passat fins per quatre treballs temporals.
Ha treballat com a dependenta en una multinacional espanyola de roba, en la campanya de Nadal d'una coneguda botiga de llibres de Madrit, en una atra multinacional especialisada en musica i llibres i, recentment, ha segut contractada per sis mesos com a administrativa en una empresa. "Tots els treballs estaven mal pagats", afirma esta chica de 28 anys, tot i que la noticia seria l'opost .. Abans, Adela havia realisat fins a tres practiques relacionades en la seua carrera i el seu master en Recursos Geologics. "Pensava que si ho feya be tenia possibilitat de quedar-me. Despres em vaig donar conte que no. Que probablement no anava a tindre un treball estable en la vida ", sentencia.
Font:CuartoPoder