La poblacio de les comarques septentrionals valencianes encara espera l'informe tecnic de l'IGME (Institut Geologic i Miner Espanyol), i ho espera ya en prou impaciencia perque est informe hauria de definir el futur immediat de l'almagacem gasistic Castor, els dubtes de com es va  elaborar el proyecte cada volta son mes grans i el per que no es van explicar els riscos indigna cada volta mes al veinat.

Mentres tant Josep Giner, professor especialiçat associat a l'UB, va traure a la llum les seues condicions en una presentacio en la qual explica que ell a soles ha analisat les senyes fetes publiques sobre e l'almagacem i que nomes en aixo ha trobat moltes de llacunes tecniques i ha arribat a una conclusio "El jaciment d'Amposta tecnicament NO era el millor candidat per ser un almagacem de gas, pero si que un bon candidat estrategic per la seua situacio geografica".

Deya que "ha estat en pous de petroleu que patien problemes greus, i quan els analiçava posteriorment veia que sempre hi havia una cadena d'erros que tenen origen en un erro inicial greu" i en este cas sempre segons Josep Giner, el gran erro comes per Escal UGS, ha sigut acollir est emplaçament per a inyectar el gas i fer un almagacem en ell perque esta situat enmig d'una zona de falles en constant moviment, Escal asegura que els seismes mes forts "han sigut naturals" en una zona on no hi han, i Giner diu que es "massa casualitat", expressa que obviament Escal "NO analiça correctament els riscos" en el terreny.

Tots els informes tecnics per a proyectes d'estes magnituts deuen d'incloure eixemples de casos similars al mon per a preveure possibles problemes o per a confirmar un proyecte igual a atra part que fon un total exit i el Castor presenta cinc casos, expressant que quatre dells no es podien comparar en el mateix estudi, a soles un dels casos situat en Casablanca (Marroc) es pot comparar pero no s'injecta gas sino CO i encara no s'ha confirmat que l'enclau marroqui fon segur i es mes, Giner en un atra conferencia fent referencia al Castor deya que el proyecte marroqui havia sigut abandonat per Repsol al trobar un escap que posava tot en risc, per tant este cas es quedava sense cap comparacio possible o plausible aumentant el risc de forma sobtada ya que no saps que et vas a trobar ahi baix i "es devia haver abortat" afirmava Giner.

En l'infomacio analisada pel professor es pot apreciar com l'auditora tecnica del proyecte ho aprova pero remarca en un escrit una clara reserva "est informe nos descriu com es el proces de creacio dels jaciments en cert detall, pero no nos dona cap base de senyes d'entrada, que no s'han pogut validar", per atra part l'IGME tambe validava el Castor i deya que "havia verificat tot el model de simulacio, pero no diu res de base de senyes".

Tot i que Escal UGS, continua negant l'hipotesi de l'escap en l'almagacem, Giner la continua defensant a capa i espasa, es mes reclama UGS, que mostre les senyes dels informes que encara no ha volgut mostrar al personal, UGS diu l'almagacem es estanc perque s'asenta baix una bossa de petroleu i Giner contesta que "Si ben es cert que hi ha prou informacio sobre les roques capaces de soportar escaps de petroleu pero no de gas", en el proyecte l'empresa admitix la posibilitat de que apareguen escaps i estes provoquen seismes pero estos serien de baixa intensitat (Segur, 400 seismes de baixa intensitat), i Giner diu "que l'estudi preveu escaps en la coberta pero no laterals" segons Giners la falla seria permeable i UGS no ho hauria tingut en conte.

Com es sabut el jaciment fon descobert per Shell en els anys 70 i abandonat a finals de la decada dels 80, els ultims quatre anys Shell inyectava gas, pero ho va deixar de fer sense explicar els motius no hi ha cap document que explique per que van deixar de fer-ho, pero es com per a tindre-ho en conte, UGS parla de roques en una porositat del 20%, mentres que Shell donava percentages prou inferiors.

La plataforma en Defensa de les Terres del Senia, va parlar el Dijous i este Dumenge a les 12 hores donara una nova roda de prensa, promoura una cadena humana que rodege el perimetre terrestre del Castor i ha calculat que son necessaries 3 mil persones, pero calculen que la participacio sera del doble, ya que prou gent sera de Vinaros, Benicarlo, Peniscola i pobles com Calig no a soles respondran els membres d'Alcanar i Ulldecona.

Font: Ara.cat