La Sala fa seu el plantejament del fiscal, que havia demanat -en el jui celebrat els passats dies 21 i 22 d'octubre- la nulitat de l'ERE per possible vulneracio de drets fonamentals, ya que al seu jui "l'alteracio" del llistat d'afectats supon un "tracte discriminatori" i no s'aportà la documentacio necessaria a la representacio dels traballadors.
Els demandants (CCOO, CGT, Intersindical Valenciana i UGT) tambe demanaven la nulitat per estimar que no havia causa per a est ERT mes alla de la "política", que l'empresa actuà en "mala fe negocial" i que es vulneraren drets fonamentals a traves del "frau" en l'aplicacio dels criteris i falta d'informacio.
Radiotelevisio Valenciana alegà en el jui que no s'havien vulnerat drets fonamentals i que l'ERT, justificat per causes tecniques organisatives i sobre tot economiques, era "ajustat a dret" i aplicat "en totes les cauteles" i sense discriminacio.
Segons la sentencia, contra la que cap recurs de casacio davant el Tribunal Suprem, "hi va haver una evident i clara alteracio dels llistats i dels propis criteris de designacio precedentment delimitats i aprovats", i que califica "d'ambigus, subjetius i generics", passant a aplicar-se "atres distints".
Per aixo, aprecia "irregularitats importants" durant l'ERT que vulnerarien el principi d'igualtat previst en l'articul 14 de la Constitucio i "que deu donar lloc a la nulitat".
Explica que, encara que en el marc de l'empresa privada "no es regix una obligada identitat de tracte cap a tots els seus empleats", les posicions de les Administracions publiques i, per extensio, de les empreses publiques empleadores, "es troben subjectes al principi d'igualtat, la vulneracio deurà comportar causa de nulitat".
La sentencia qüestiona la designacio de la llista d'afectats per l'ERT segons la seua pertenencia o no l'ent public o a les empreses publiques, ya que considera que, com les seues condicions d'acces foren similars, no hi ha "raons solidws que justifiquen, recolcen o avalen" este criteri.
Recorda que una volta confeccionades els llistats d'afectats per l'ERT segons eixos criteris diferenciats, "es produiren alteracions" en els mateixos, no motivades per erros sino per "criteris distints als aprovats en la decisio final de l'ERT".
Cita com eixemple que set persones que inicialment no havien sigut afectades foren incluides en la llista i que foren tretes atres huit "que, d'aplicar-se els criteris de designacio, sí que hagueren resultat incluides en l'ERT", ademes de resaltar l'eixida d'atres 67 posposta per "motius tecnics i organisatius".
L'empresa aplicà criteris socials per a eixir de l'ERT a atres dos treballadors, lo que segons el tribunal donà lloc a que haguera treballadors publics ya cesats que "tambe podrien haver-se vist incluits pel nou criteri social de no afectacio", lo que deriva en la vulneracio del principi d'igualtat.
Mencio apart tenen per a la Sala les "alteracionss" produides per la decisio de traure de la llista a 186 tecnics que encara no havien fect efectiu el seu cesament, lo que a jui del tribunal "vulnera el principio d'igualtat" respecte a la resta de personal tecnico que havia sigut cesat en anterioritat i que es podien haver beneficiat igualment d'eixa decisio.
Qüestiona que durant el proces selectiu la representacio sindical "sempre permaneixque al marge i excluida", i critica que el periodo de consultes fon "certament curt" sense que l'empresa acceptara cap de les propostes del comite d'empresa.
Per aixo, ente que "els termes del despachament colectiu estaven acotats de bestreta i no havia marge per a acceptar ni assumir atre remei menys traumatic o d'inferior cost social que no fora el despachament de mes del 70% de la plantilla".
Actualisat:
Nota de prensa del Consell
Font: Las Provincias
