El Consell no ha demanat a la Real Academia que canvie la definicio i l'adapte a l'Estatut, tot i que en estiu es va comprometre a aixo.
La Real Academia Espanyola ha presentat la vintena tercera edicio del seu Diccionari, referencia per als castellanoparlants de tot lo mon. Ha incorporat 6.000 termens , estudiat 100.000 esmenes sobre els seus 45.300 entrades i efectuat mes de 22.000 modificacions , pero entre elles no es troba l'accepcio número cinc de la paraula valencià , la qual definix la llengua que es parla en Valencia, que seguix sent una " variant del catala» .
La RAE ha mantingut esta accepció - « varietat del catala , que s'usa en gran part de l'antic regne de Valencia i es sent alli comunament com a llengua propia » - tot i que des de Valencia diverses entitats , especialment la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ( RACV ) , havien presentat a l'entitat normativa diversos estudis per modificar esta definicio de valencià.
Qui no ha intercedit davant l'organisme que presidix José Manuel Blecua ha sigut el Govern valencià , tot i que l'estiu passat , concretament en la primera semana de juliol , la consellera d'Educació, Cultura i Deport , María José Catalá , es va comprometre a crear una comissió al costat de l'Academia Valenciana de la Llengua - va ser qui la va propondre - , Lo Rat Penat i la RACV -les dos entitats mes representatives del valencianisme cultural - per a consensuar una definicio de valencià que s'adequara a l'Estatut de Valencia i que, per tant , eliminara la referencia al catala que mostra la vintena segona edicio del Diccionari de la Real Academia Espanyola . Esta iniciativa es va adoptar despres que el grup parlamentari popular plantejara a les Corts una iniciativa per a que el Consell reclamara a la RAE que eliminara la referencia al catale en la definicio de valencià .
Pero la comissio d'estudi , prevista per a que entrara en funcionament el setembre passat , mai es va constituir . Aixina ho van reconeixer fonts oficials de la Conselleria d'Educacio. Les mateixes fonts van confirmar que s'havia descartat la seua creacio.
Mentrestant , des de l'AVL , el 31 de giner es va tirar mes gasolina al debat , en el seu Diccionari Normatiu oficial que va la catalanisar el valencià ,i l'unitat de les llengües , cosa que ya havia deixat clar al grup parlamentari del PP a finals de juny de l'any passat .
La paralisacio d'esta iniciativa ha ocasionat malestar al valencianisme cultural , que cada volta s'espera menys del PP -el partit va fagocitar fa anys el valencianisme polític - tot i que, al mateix temps , tem que PSPV , Compromís i EU es posen al capdavant de la Generalitat Valenciana despres de les eleccions autonomiques de maig de 2015 . No obstant aixo , mante la remota esperança que esta futura i hipotetica radicalisacio politica suponga el reviscolament del valencianisme politic al marge de les files populars.
El grup del PP al Parlament valencià es va desentendre de la seua iniciativa en les Corts despres d'anunciar la Conselleria d'Educacio que posaria en marcha la nomenada comissio d'estudi . Esta proposta va decaure perque en el mes de juliol va acabar el periodo de sessions i no es va arribar a debatre en cap sessio plenaria . Tampoc hi ha cap interes de tornar a presentar esta proposta.
On ha caigut malament que la RAE no haja acceptat cap de les propostes que va presentar per a incorporar al Diccionari de la RAE es a la secció de llengua i literatura valencianes de la RACV que dirigix Voro López , academic de numero .
La RACV va presentar el 2009, quan s'iniciava el proces de revisió del diccionari , un estudi anomenat ' valencianismes : propostes a la Real Academia Espanyola ' . La casi centenaria academia valenciana segrestada pel PP, proponia a la RAE que incorporara termes com azorinià , blasquisme o sorollisme , matisava accepcions de diferents paraules i reclamava que es canviara la definició d'atres .
Est ultim es el cas del terme valencià, el que recull la definicio de la llengua que es parla en Valencia i que la RAE considera com « variant del catala » , que els originaris de Valencia senten com a llengua propia .
L'estudi elaborat per Voro López constava de 55 punts . El referit al valencià es el numero 50 . L'entrada de valencià , soste la RACV ,es « desencertada » .
« Nos agradaria recuperar la definició que la RAE va aprovar en 1959 segons consta en el Bulleti de la RAE tom 39 , quadern 158 , setembre- decembre de 1959 pagina 494 » , on s'expon que « del valencià , per eixemple , es deya : ' dialecte dels valencians ' . Ara se li reconeix la categoria de llengua i s'afegix que es la parlada 'a la major part de l'antic regne de Valencia ' » , indica l'aportacio de la RACV en la revisio del diccionari .
Pero l'entitat no es va limitar a reclamar que es modificara la definició de la llengua valenciana , sino que va voler incorporar termes com azorinià , modificar la definició de paella , de saragüells o arracada , la de falla ( la RAE la considera paraula catalana ) o incorporar fallera major o artiste faller .
Font: Las Provincias
Lo ultim de R.V.G.
- Castello comença les seues festes
- Els sindicats firmen el preacort per a resoldre l'ERT de RTVV
- Milagrosa Martinez (PP) deixa el seu escan
- Unio¸ Renovacio Politica i Accio Nacionalista Valenciana apleguen a un acort per a concorrer junts a les eleccions europees.
- 'El bigotes' i Correa es neguen a declarar