El ministre de Justícia , Alberto Ruiz-Gallardón , seguix endavant . Recuperarà les taxes judicials en els recursos laborals , encara i tot el criteri del Tribunal Suprem que les va anular l'any passat .

Aixi consta en la redaccio de l'actual proyecte de Llei d'assistencia juridica gratuita que està en tramit al Congres dels Diputats i que va ser publicat el passat divendres en el Bolleti Oficial de les Corts Generals .

El termini per a la presentacio d'esmenes acabarà el 25 de març . Posteriorment , sera la Comissio de Justicia la que aprove esta reforma perque te competencia llegislativa plena . Es a dir, no sera vista en els plens del Congres o del Senat .

Les taxes laborals afecten els despachaments , salaris pendents , indemnisacions o les propies reclamacions d'un ciutada a la Seguritat Social.

Concretament , l'articul 2.4 del proyecte de llei d'assistencia juridica gratuita establix que " En l'orde jurisdiccional social , es reconeix el dret a l'assistencia juridica gratuita per a la primera instancia sense necessitat d'acreditar previament no tindre recursos als treballadors i beneficiaris del sistema de Seguritat Social " . L'articul obvia la segona instancia per a estes persones.

 La segona instancia en la jurisdiccio social està composta de l'anomenat recurs de suplicacio davant el Tribunal Superior de Justicia del territori, i el recurs de cassacio davant el Tribunal Suprem .

 Un treballador mijà que guanye 1.200 euros al mes , en un deute de l'empresa de 60.000 euros pagaria prop de 224 euros per a recorrer al TSJ una sentencia desfavorable , i atres 309 per recorrer al Suprem ( incloent l'exempcio del 60% del total adoptada en la reforma del PP del 2013) .

Taxes anulades pel Tribunal Suprem

Els jujats de lo Social no estan aplicant les taxes als treballadors en general , despres de la controversia sorgida en l'aprovacio de les taxes en la Llei 10/ 2012, el impacte va ser atenuat en l'ambit laboral en el Real Decret 3 /2013.

Les taxes van suscitar multiples controversies en els organs de lo Social . Un juge del social es va negar a cobrar , dos tribunals superiors de justicia van interpretar que no eren exigibles , un atre TSJ conclou lo contrari ... La diferencia de posicions estava mes focalisada entre els TSJ .

Davant esta situacio , el 5 de juny de 2013, la Sala Quarta ( Social ) del Tribunal Suprem va acordar en un ple no jurisdiccional que les taxes no eren exigibles als treballadors , sindicats i beneficiaris de la Seguritat Social . En el seu acort influir lo que no s'havia derogat la Llei d'assistencia juridica gratuïta de 1996.

Lo que ha fet ara el Govern es reformar la Llei de 1996 en que es va recolzar el Suprem , i excloure el pagament de taxes als sindicats , pero no als treballadors , en els seus recursos.

 Un acort no jurisdiccional d'una Sala del Suprem no es vinculant per als juges , pero interpreta la jurisprudencia .

El Suprem va basar la seua decisio en el dret a la gratuitat de la justicia que es construix en l'articul 119 de la Constitucio,  aixina com la doctrina constitucional desenrollada en posterioritat. L'acort de la Sala Quarta del Suprem deya textualment:

1) Per a la tramitacio dels recursos de suplicacio i cassacio no son exigibles taxes al treballador , ni al beneficiari de la Seguritat Social , ni al funcionari o personal estatutari , que interposen recursos de suplicacio o de cassacio en l'orde social, ni tan sols respecte de recursos interposats en anterioritat al RDL 3 /2013.

2) Tampoc son exigibles les taxes als sindicats per a l'interposicio de recursos de suplicacio ni de cassacio, ya unificadora , ya ordinària , davant la Jurisdiccio Social , ni tan sols respecte de recursos interposats en anterioritat al RDL 3 /2013.

 Contra les taxes judicials hi ha interpostes una qüestio prejudicial davant del Tribunal de Justicia de l'Unio Europea ( TJUE ) i una qüestio d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional . Totes dos estan pendents de resolucio.